Opinions sense homologar

Inconsistència

No tinc més remei que explicar com ha estat el procés per arribar a la Universitat per tal de que pugueu entendre la dimensió del disbarat. Per una banda feia molt de temps que aconseguir un títol universitari em semblava immoral. Després de tant de temps treballant sense títol al costat de gent amb carrera vaig arribar a la conclusió de que era una senyal d’integritat mantenir el meu curriculum sense estudis d’alt nivell.

En un moment de debilitat vaig iniciar l’accés a universitat per estudiar empresarials de cara a poder ajudar a les entitats no lucratives a organitzar-se millor. Com si l’empresa privada fos un exemple organitzatiu aprofitable! Hi ha de tot, però més d’ineficiència que altra cosa. L’empresa privada es fonamenta en dos pilars a saber: 1/ Pagar sous baixos als treballadors i 2/ Enganyar als clients cobrant en excés. Després et venen amb allò de la BPR o altrament dita Reingenyeria de Processos de Negoci, que no és més que el que he dit: Endinyar costos d’amagatotis al client o al treballador. Els que mitifiqueu als emprenedors i a la classe empresarial ja sabeu de quin peu calço.

Pel que sigui vaig deixar el curs d’accés a mitges. No recordo la raó però quelcom em va desmotivar. Va passar el mateix amb la meva gran passió; la biologia (conèixer l’orígen de la vida!). Anava fent amb bastant escepcticisme quan un dia el director em va voler animar i el resultat va ser el contrari, vaig deixar el curs perquè vaig pensar que treballant 40 hores a la setmana era impossible estudiar ciències.

Aquí la Coco no parava d’animar-me, i a més a més veure com ella es presentava al l’exàmen i aprovaba va obrar un gran efecte en mi. L’amor propi, la petita enveja (molt petita), aquestes petites coses relacionades amb la soberbia em van obligar a tornar a intentar-ho.

Aquest cop vaig decidir que seria informàtica, perquè lligava amb el meu curriculum tècnic, i em podia donar més perspectives a nivell laboral, i perquè pensava que era una mena de biologia morta. Vaig decidir fer-ho a distància per la UOC i la vaig pifiar. Es va ajuntar la meva inconsistència amb uns apunts negligents, una atenció minsa i finalment l’aparició d’una meravellosa “bebita” en escena. Aquí no només queia l’accés sino que també s’aturava un projecte tan magnific com el dels “Llauters urbans” (pregunteu que és això dels LLauters Urbans i així afegiu notes per donar vidilla al blog).

Un cop aquí em vaig adonar realment d’una cosa: No tenia res clar, però es que mai havia tingut res clar, i per si fos poc vaig passar a reivindicar aquest estat. Sempre he funcionat per impulsos i tot el que he planificat no ho he executat, per tant era hora de reconèixer el meu estat natural. Soc una persona sense res clar que sempre fa allò que no ha planificat.

Vaig fer un canvi de plans i aprofitant algunes asignatures comunes vaig plantejar-me l’accés per filosofia. En realitat no era un canvi de plans sinó una eliminació de plans. En dos mesos em vaig empassar els temari d’Història Contemporània, Filosofia i Geografia. Aquest cop vaig anar a l’examen, i a més a més sol. Vaig aprovar amb 7,01. Perfecte! A darrera hora per demostrar la meva imprevisió decidia estudiar Història.

Setembre 12, 2006 - Posted by | Missatges del Sistema

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: