Opinions sense homologar

Fumantxú a les 2004 del matí.

Els somnis de Fumantxú cada 2004 al matí, poc abans de que soni el despertador de molla caragolada.

Un 2004 pel matí el petit Fumantxú s’enfrontava a la vigília del moment del mecanisme de molla , i sense saber-ho somniava:

“…i finalment de manera insospitada tot va acabar bé. Tot i que des d’un punt de vista còsmic i filosòfic ens podem qüestionar que és això de que una cosa acabi o que comenci, i sobretot que acabi bé o malament.

Però ara és això el que sento com ésser viu. Sento en la meva pell intel·lectual que tot va acabar bé. Des del reduït punt de vista que la meva pertinença a l’espècie humana m’atorga sento que ho podria valorar d’aquesta manera.

La espècie humana va aconseguir finalment integrar-se al ecosistema al qual pertany i comprendre d’una vegada per totes fins a quin punt la seva supervivència depenia d’aquest detall. Un detall que per una raó o altra havia, des que havia començat a ensarronar a les ovelles i a aprofitar-se de les debilitats de l’ordi, ignorat deliberadament.

Es possible que determinats models de vida arribessin a altres planetes, i qui sap si l’amagat designi establert per la “neguentropia” liderada des de l’inici del mon orgànic per la vida microscópica es va complir: la vida s’expandí més enllà de la Terra.


Mil·lennis de religions de negació van quedar enrere i a la fi l’ésser humà va entendre que la seva missió estava a l’abast de la mà. No calia viure aixafat per la por seguint normes fictícies per abastar la suposada plenitud-després-de-la-mort.

I tot va succeir d’una manera vulgar i gens heroica. Per simbiosi. La depredació i el parasitisme van arribar al seu límit i es va albirar una única solució per assolir la sostenibilitat; arribar a un pacte que afavorís a totes les parts implicades.

En altres temps això hagués estat impensable. Molts cervells humans tenien la certesa de que només la llei del més fort podia garantir un llinatge de supervivents. L’escenari es projectava com una carrera de saqueig contra el rellotge. Una estampida cap a l’espai a la recerca de nous territoris en els quals fos possible replicar la extracció salvatge de la vida practicada durant segles a la Terra, fins l’extenuació per seguir buscant nous espais i continuar la folla carrera.

La velocitat de la colonització de l’espai fou massa lenta i la contradicció entre humans paràsits i humans parasitats, entre humans paràsits i ecosistema parasitat va esclatar abans. I en un moment de desesperació certes elits de la espècie humana es van autoseleccionar, es van autoclonar, i es van tornar a autoseleccionar i a autoclonar repetides vegades. El ser humà va estar a punt de crear a Déu, aniquilant a tota la espècie menys a un únic individu que tècnicament hauria pogut arribar a viure eternament si no hagués estat perquè no volia avorrir-se tant.

Hauria estat possible la paradoxa de que l’Univers hagués creat a Déu. O si més no a un Déu molt semblant al que molts humans havien dissenyat en els seus magins. Però no va ser així. Un darrer llampec de lucidesa ho va impedir. Déu s’hagués passat infinitats lluitant per la seva eternitat en front d’allò orgànic i d’allò inorgànic, en un Univers cada cop més erm i eixut, cada cop més saquejat i depredat. Déu hagués acabat menjant hidrogen pur, malgrat que és més sa i gustós menjar pomes.

I tot fou així perquè en el fons aquest Univers és senzill i no fa fàcils les coses a qui vol torçar excessivament les equacions. Per exemple el planeta Terra és esfèric i per tant limitat, i no és pot anar a casa de l’àvia en carrossa avui, en tren d’alta velocitat demà i en coet demà passat. No sense problemes es clar. L’ambició il·limitada i el creixement etern son impossibles en un mon esfèric, i tot i que l’home va creure que tenia l’espai infinit per satisfer la seva ambició infinita a la fi va entendre que també el Univers era esfèric i limitat.”

Rrriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiingg, Rrriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiingg…

Fumantxú, son les 2004, és hora de llevar-se i anar a treballar per guanyar-se el pa.

Setembre 30, 2007 - Posted by | Profunditats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: